Els verbs trucar i telefonar, quan signifiquen 'establir comunicació per via telefònica', són intransitius i porten un complement indirecte que expressa la destinació. Per exemple:

La teva germana ha trucat fa poc: truca-li!
No telefonis a l'àvia ara, que no hi serà.

Malgrat que, actualment, de vegades també s'usen aquests verbs com a transitius (truca'l, telefona-la...), cal recordar que l'ús general és intransitiu (truca-li, telefona-li).

D'altra banda, de vegades el verb telefonar, especialment, també es fa servir com a verb de dicció ('dir per telèfon'). En aquest cas, és transitiu. Per exemple:

En Jordi ha telefonat que no podrà venir.